Project Description
Forns, rajoleries i pous de glaç al Pla de l’Estany
“Fa una centúria llarga i sota l’impuls de la Renaixença es valoraven les grans arquitectures que s’estaven afonant. Els monestirs de Sant Martí de Canigó i de Ripoll, per exemple. Però haurien de passar dècades fins que comencéssim a apreuar la natura i les construccions aixecades amb humilitat. Comptades van ser les persones que l’any 1971 van fer cas de l’advertència de Josep Pla: «El país que no té aquest respecte, aquest punt de coneixement, és un país de folls i de primaris. Canvieu el sentit polític, però respecteu les petites insignificants coses que ens han deixat els avantpassats, tan misèrrimes ―en aquest país―- però fascinadores, magnífiques».
Ha anat passant el temps i continuem balafiant patrimoni construït, especialment d’aquest tan fascinador que diu Pla: arbres reclamadors, camins vells, marges de pedra seca, mines d’aigua, pontets, rescloses, molins, grutes per mantenir la frescor, colomers, bucs d’abelles i els setis pertinents, jaçals, barraques, oratoris, rentadors, forns de calç, de ciment i de guix, súties de carbonet, rajoleries, pous de glaç…
Dels sis darrers elements esmentats s’ocupa aquest llibre que tenim a les mans. Benvingut sigui per la falta que ens feia donar a conèixer unes construccions que tenen poca entitat arquitectònica, certament, però on en cada bocí llegim la imaginació, l’enginy, l’esforç, la voluntat d’esmenar errors pretèrits i d’obrir camins nous. Gràcies a llibres com aquest sabem més d’on venim i on hem de dirigir-nos. Podem defensar, perquè coneixem. Podem fruir, perquè tenim una eina d’interpretació eficaç.”
Text extret del pròleg d’Ernest Costa I Savoia.
